Hotel Mas Pastora

El nostre Blog

Cala El Golfet

El camí de Ronda 2 – De Calella de Palafrugell a Cala Estreta

Si des de Calella seguim els senyals del GR92 cap al Cap Roig, és obligatori fer un primer alt al mirador de l’Hotel Sant Roc. La vista s’ho val. La gent del lloc -que ho sap tot de llocs bells- sol celebrar èxits o aniversaris amb un bon gintònic a la terrassa d’aquest hotel.

Si hem de caminar, millor deixem el gintònic per a un altre dia i seguim el GR. Aviat deixarem de veure el poble. El camí baixa i puja, es penja de les roques, les furga en diversos túnels, s’enfila per escales i ens deixa bocabadats davant els colors de la mar i dels pins verds bolcats sobre l’aigua.

Arribarem a la platja del Golfet. Mereix una visita -i una chapuzón- encara que després tornarem cap enrere per pujar unes escales, una mica llargues, però amb una placa amb uns versos del poeta Maragall a manera de premi quan vam arribar a dalt. diu:

Dues coses hi ha que el mirar-les juntes em fa el cor més gran: la verdor dels pins, la blavor del mar.

En arribar a Cap Roig, cal seguir cap amunt per un camí ample que queda una mica més a l’interior. Es veuen altres camins que baixen a la dreta cap a la plana, cap a Palafrugell. No tenen desperdici i algun altre dia parlarem d’ells, d’Ermedàs, i d’altres meravelles. El nostre camí avui és calorós en aquest tram. Cal portar aigua perquè no trobarem font ni una altra manera d’aconseguir-la.

Si no deixem el camí ample, arribarem a la platja de Castell, però per l’interior, sense vistes. I això no ens interessa. Així que anem a baixar cap a la platja del Crit i a quedar-nos una estona amb la boca oberta del que bonica que és. De pedres, això sí, però molt bonica. És recomanable portar calçat per nedar i poder entrar i sortir de l’aigua sense lastimarnos els peus amb les pedres. El bany, a més de merescut després de la calor, és interessant si es porten ulleres i tub. Ah! I per a qui ho desitgi, aquesta platja i les següents són nudistes.

Seguim caminant per la platja cap al nostre destí i el camí ens fa pujar entre roques, sense perill però sense comoditat. No és un tram per a persones amb dificultat de mobilitat. Després el camí arriba a Cap de Planes, amb les seves roques i des d’on veiem les illes Formigues allà mateix, a tocar. És un dels trams més bonics. Sense una altra dificultat que la que suposa caminar per la sorra, arribarem a cala Bona i després a cala Estreta. Orientades més a l’oest, són platges recomanables per a gaudir de la tarda.

Comentari