Si des de Calella seguim els senyals del GR92 cap a Cap Roig, és obligatori fer una primera parada al mirador de l’Hotel Sant Roc. La vista ho val. Els locals – que ho saben tot, quan es parla de llocs bonics – solen celebrar èxits o aniversaris amb un bon gintònic a la terrassa d’aquest hotel.
Però si hem de caminar, millor deixem el gintònic per a un altre dia i seguim el GR. Aviat deixarem de veure el poble. El camí baixa i puja, es penja per les roques, les escabra en diversos túnels, s’enfila per les escales i ens deixa bocabadats entre els colors del mar i dels pins verds bolcats sobre l’aigua.
Arribarem a la Platja del Golfet. Mereix una visita – i una capbussada – encara que després tornem enrere per pujar unes escales, un tal llargues, però amb una placa amb uns versos del poeta Maragall a manera de premi quan arribem a dalt. Diu:
Dues coses hi ha
Que el mirar-les juntes
Me fa el cor més gran:
La verdor dels pins,
La blavor del mar.
En arribar a Cap Roig, s’ha de seguir cap amunt per un camí ample que queda més cap a l’interior. Es veuen d’altres camins que baixen a la dreta cap a la plana, cap a Palafrugell. No tenen deperdició i algun altre dia en parlarem d’ells, d’Ermedàs, i d’altres meravelles. El nostre camí avui és calorós en aquest tram. S’ha de portar aigua perquè no trobarem cap font ni altra manera d’aconseguir-ne.
Si no abandonem el camí ample, arribarem a la platja del Castell, però per l’interior, sense vistes. I això no ens interessa. Així que baixarem fins a la platja del Crit i ens quedarem una estona amb la boca oberta admirant com de maca que és. De pedres, això sí, però molt maca. És recomanable dur calçat per a nadar i poder entrar i sortir de l’aigua sense fer-nos mal als peus amb les pedres. El bany, a més a més de merescut després de la calor, es tornarà més interessant si es duen ulleres i tub. Ah! I per a qui ho desitgi, aquesta platja i les següents són nudistes.
Continuem caminant per la platja fins al nostre destí i el camí ens fa pujar entre roques, sense perill, però sense comoditat. No és un tram per a persones amb dificultat de mobilitat. Després el camí arriba a Cap de Planes, amb les seves roques i des d’on veurem les Illes Formigues a tocar. És un dels trams més macos. Sense altre dificultat que la que suposa caminar per la sorra, arribarem a Cala Bona i, llavors, a Cala Estreta. Orientades més a l’oest, són platges recomanables per a gaudir de la tarda.