Sobre el turó de Sant Andreu, es troben les restes del poblat iber més gran descobert fins ara a Catalunya. Fundat al segle VI A.C., dominava la plana de l’Empordà a prop del riu Daró i a la vora d’un llac, dessecat al segle XIX. Durant segles, va ser un dels centres indigets més actius, en contacte comercial constant amb la Empúries grega i, segurament també amb pobles celtes del nord, dels que van adoptar alguns costums com la de clavar els caps dels enemics vençuts a la porta de les seves cases.

L’any 218 A.C., els romans van desembarcar a Empúries arran de la segona guerra púnica, per tallar la via de subministraments d’Aníbal, que com recordareu volia arribar a Roma creuant els Alps. Els ibers, en aquella ocasió, van deixar que els romans fessin la seva guerra contra cartaginesos i altres pobles aliats. Però després de vèncer a Anibal, els romans no van ser de l’Empordà. Allò era massa bonic i ric. Així que es van instal·lar per obtenir el que volien d’aquestes terres i per cobrar els tributs que consideraven merèixer.

Els ibers indigets ja no van estar tan d’acord amb aquest tracte i es van rebel·lar. En 195 A.C. els romans van enviar a Marc Porci Cató, el Vell, per sufocar l’aixecament i pacificar la zona. Una de les decisions de Catón va ser condemnar a Ullastret a l’abandonament. Els seus habitants van ser obligats a anar-se’n. La idea era deixar molt clar que qui s’enfrontés a Roma anava a perdre-ho tot.

Ullastret va passar a l’oblit i va quedar sepultat, intacte, fins que els arqueòlegs ho van descobrir i van trobar els seus carrers i les seves cases en un sorprenent bon estat.

La visita és molt recomanable per a totes les edats. Hi ha visites guiades, per descomptat, però també audioguies i fins i tot per Internet es troben vídeos i àudios molt interessants.

Si voleu anar a l’estiu, trieu un dia ennuvolat perquè sol fer molta calor.