Vorejant l’abrupte litoral de la Costa Brava, des de Port Bou fins a Blanes, el Camí de Ronda és mil·lenari, tan antic com la presència dels éssers humans en aquest territori. Salvava la vida dels mariners o pescadors quan la seva barca naufragava contra les roques, i els seguien els carabiners i més tard els guàrdies civils per controlar el contraban, tan habitual en aquesta costa. (De fet, sembla que el nom prové de la “ronda” que realitzaven regularment aquests cossos). Avui en dia és un GR, el 92, i el segueixen molts caminants o excursionistes que o bé caminen uns kilòmetres d’algun tram, o el recorren sencer en diverses etapes.

Des de Llafranc tenim la sort d’estar al mig de dos dels trams més macos: de Llafranc cap al sud, cap a La Fosca, una de les platges de Palamós, i de Llafranc cap al nord, cap a Tamariu i Cala Xelida.

Només el petit tram de Llafranc fins a Calella de Palafrugell és ja d’una bellesa notable i, el suau pendent, fa d’aquest camí un passeig quasi obligatori per a dur a terme després de menjar, aquells dies en què la calor no ofega. A l’estiu, s’ha de recórrer o bé molt d’hora al matí, per a adelitar-se de la sortida del sol i de l’energia dels seus primers raigs, o bé a la tarda, quasi de nit, per a gaudir de la brisa i de la sensació de pau tan agradable que produeix un dia ja cansat que es rendeix i deixa pas al vespre.

Hi ha bancs per a asseure-s’hi a parlar, miradors penjats sobre el mar, ideals per a fer fotografies memorables, hi ha corbes des de les quals, de sobte, veiem Calella.

Fa olor de mar, a Flors de nit. Xerrant i sense presses, es triga mitja hora a anar i mitja més en tornar.