A Llafranc tenim el nostre dolmen. Malgrat que té una edat d’entre 3800 i 5500 anys, fins al 1954 ningú va adonar-se de què hi era, entre vinyes, pins i vegetació, utilitzat com a barraca per a guardar eines de cultiu.

La primera persona a la qual li va picar la curiositat va ser Miquel Mascort i Martó. Però ningú va creure que fos possible l’existència d’un dolmen allà mateix, prop de la costa, al costat d’on passejaven els estiuejants.

Així que van passar deu anys més fins que el professor Lluís Esteve i Cruañas, eminent especialista, el va estudiar, investigar i classificar correctament com a dolmen. Qui el va construir? Com és possible que acabés en aquest territori tan poc habitual? Els experts creuen que els constructors de megàlits a Catalunya eren pastors nòmades que baixaven des dels Pirineus i que, a l’establir-se prop de la costa, van anar modificant els seus costums i creences i van evolucionar fins a formes i manifestacions espirituals de rituals més complexos.

El més graciós del nostre dolmen va ser que, una setmana després de ser estudiat, una família dels voltants el va enderrocar per evitar que el seu fill petit, que solia jugar per allà, es fes mal amb el despreniment d’una de les roques.

Van haver de reconstruir-lo i deixar-lo tal com era abans.

Visitar el dolmen és fàcil. Està a prop del centre i s’hi pot arribar caminant. Pregunta a la recepció de l’hotel!