Entre els pins i la ginesta propis de la muntanya del Far, la passarel·la que puja a les habitacions del Mas Pastora està vorejada de plantes pròpies del paisatge de la Costa Brava des de temps immemorables: oliveres, romaní, farigola, sàlvia… que perfumen l’ambient delicadament. Al costat de la piscina són molt vistoses les mates de lavanda que, si no fossin tan boniques, també reconeixeríem pel seu aroma. Encara que la planta que més ens interpel·la amb la seva olor tan característica i la seva espectacular caiguda és la glicina de la gran porta de l’hotel.

Actualment, està traient tímidament les seves fulles i alguna flor l’enorme buguenvíl·lia que cobreix la Masia i, als seus peus, lliris blancs.

Després de la pluja, els prats que ens envolten queden plens de flors grogues, blanques i liles: els colors de la primavera. Enrere queda el groc de les mimoses que ens ha alegrat tot l’hivern.

Hauria d’intentar ser poeta per descriure la bellesa i la pau del nostre jardí, però aquest simple i ràpid repàs a les flors del jardí també en dona fe d’això.